Descripció d'una companya..

Avui cadascuna de nosaltres teniem que portar una foto i una descripció d'una companya.

Jo he estat observant a la Ivet:

Somriu, val la pena ser

feliç!!!

Hi havia una vegada, en un poble anomenat torredeembarra, un dia 29 de desembre del 1991 va neixer una flor. Aquesta flor era petita com una abella i tan bonica com una marieta. Aquell dia, en aquell poble de Tarragona, exactament en la barriada dels pescadors anomenada baix a mar, va canviar la vida de molta gent, i és perque tothom volia coneixer a la floreta que canviava la vida a tots amb el seu somriure, ja que era la seva manera d’expressar els sentiments i les emocions. 

Aquesta flor es deia Ivet Boronat Valls, i va canviar moltes coses.

• I saveu perque aquesta floreta que tenia llum propia es va fer estimar tant per tots els que la coneixien?.. 

- Dons pel seu somriure i la seva manera de ser. 

• I saveu quina es la millor part?

• Dons que jo he sigut una de les pribilegiades que la he conegut i que tinc la sort de tenir-la com una amiga. 

• I voleu saver com la descric jo?? 

Per començar em de posar les orelles com els elefants per escoltar molt atentament:

Ella és una persona amb una gran personalitat, i encara que a primera impressió pot semblar estupida però haig de dir que és tot cor. Dia a dia em demostra, encara que no s’enadoni, que puc comptar amb ella sempre que la necesiti i que esta disposada a escoltar-me i entendre’m, ja que en poc temps ens hem adonat que tenim una gran afinitat. 

I ara, saveu que és el que més destaco d’ella?

Dons el que més destaco d’aquesta floreta tan boniqueta és el seu somriure, ja que és la seva manera d’expressar els sentiments i emocions i perque té una al·legria contagiosa, ja que et fa riure sempre, estiguis com estiguis i et fa pensar en positiu.

Hem de tenir molt clar, que aquesta floreta m’ha ensenyat que tot és molt sencill, perque quan es perd un somriure, nomès tenim que buscar al fons del nostre cor. 

Tothom que la té aprop, la vol i l’estima, i la gent que no la té, no saveu el que us perdeu. Per aixo em d’estar molt atents i quan una floreta com aquesta entra en la nostra vida, no la podem deixar que escapi mai i l’hem de conservar, ja que no hi han moltes i espero i desitjo que ara que ha entrat a la meva vida no surti mai.

I personalment, aquesta floreta magica, li donu les gracies per tots els moments, encara que son pocs, i li demano que no canvii mai, perque aixi hi haura més gent que la pugui coneixer com jo, i hem d’apendre que les floretes no és poden agafar per fer-lis mal, perque podem veure que hi han moltes pel camp i cadascuna té molts sentiments.

Quan l'ha vaig ensenyar a la resta de la classe em vaig adonar de que la frase no era la correcte, ja que no expresso el que jo volia dir, ja que jo l'ha descric com una persona molt alegre i riallera, i amb aquesta frasse sembla que estigui deprimida i jo l'hi vulgui donar anims.

Amb aquesta activitat, la Rossa em va ensenyar moltissim, perque vaig poder entendre que el fet de fer fotos no és tan senzill, qie aband de fer-la hem de pensar que volem transmetre i sobretot a que l'hi volem donar més importancia. El fet d'enfocar correctament, al mateix nivell, desde d'alt o desde daix, també quan va bé posar una imatge en blanc i negre i quan no...

Per concloure, desprès d'aquesta classe quan haig de fer una fotografia em plantejo a que l'hi vull donar més importancia i com.